Washington
Dàtà yàng dimiliki Kéméntériàn Késéhàtàn dàri Rumàh Sàkit Pérsàhàbàtàn, sébànyàk 500 làki-làki méninggàl kàrénà kànkér yàng disébàbkàn oléh rokok.
"Dàtà téràkhir disébutkàn jugà sébànyàk 69 pérsén làki-làki àdàlàh pérokok," ujàr Diréktur Péngéndàliàn Pényàkit Tidàk Ménulàr dàri Kéméntriàn Késéhàtàn Yushàrmén dàlàm séminàr mémpringàti hàri kànkér sédunià yàng diàdàkàn oléh Kéménkés RI, di Hotél Sàhid, Jàkàrtà, Sénin (26/4/2010).
Untuk itu, kàtà dià, Kéméntriàn Késéhàtàn sààt ini mulài fokus térhàdàp péncégàhàn dàn pénàngànàn kànkér yàng disébàbkàn oléh rokok. "Séjàk Tàhun 2006 sàmpài tàhun ini kità kàn fokus ké kànkér sérviks dàn pàyudàrà, kità mulài fokus ké kànkér pàru-pàru (biàsànyà diidàp oléh làki-làki)," imbuhnyà.
Séminàr ini disélénggàràkàn sébàgài béntuk préféntif dàn promotif képàdà màsyàràkàt, bébéràpà dépàrtémén dàn Lémbàgà Swàdàyà Màsyàràkàt (LSM) yàng fokus térhàdàp màsàlàh ini.
"Kànkér bisà dicégàh déngàn méngumpulkàn fàktor-fàktor résiko contohnyà polà màkàn yàng bàik, bàck to nàturé làh sépérti méngkonsumsi buàh dàn sàyuràn," tàndàsnyà.(bul)
Dàtà dàri Univérsitàs Indonésià ményàtàkàn sétiàp hàri sékitàr 500 oràng méninggàl dunià di Indonésià déngàn périnciàn dàtà téràkhir jumlàh korbàn làki-làki 100.680 jiwà dàn pérémpuàn 89.580 oràng déngàn totàl 190.260 pér tàhun (2010).
Nàmun, pényébàb kémàtiàn térsébut justru dinikmàti oléh màsyàràkàt luàs tànpà disàdàri, pàdàhàl kéjàdiàn térsébut bisà dibilàng sépérti sénjàtà pémusnàh màssàl yàng légàl. Sénjàtà itu àkràb disébut "rokok". Bàik pérokok àktif màupun pàsif, sàmà-sàmà méndérità.
Fàktà ménunjukkàn trén mérokok màkin méningkàt sétiàp tàhunnyà, sékitàr 20 pérsén térus méningkàt. Séiring déngàn péningkàtàn térsébut bérmunculàn pényàkit yàng éràt dékàt déngàn kémàtiàn.
Pàkàr péngéndàliàn konsumsi témbàkàu Hàsbullàh Thàbràny ményébutkàn sébànyàk 70 pérsén pérokok àktif di Indonésià àdàlàh pàdà kàtégori rémàjà.
"Pérokok màyoritàs àdàlàh rémàjà pàdà usià 16--26 tàhun. Oléh kàrénà itu, mérupàkàn tàrgét dàri konsumsi rokok," kàtà Hàsbullàh.
Ià bérdiskusi téntàng konsumsi rokok yàng màkin méningkàt sétiàp tàhunnyà. Hàl térsébut àkàn bérdàmpàk pàdà késéhàtàn pàdà usià produktif.
"Ménurut dàtà, konsumsi rokok méningkàt sékitàr 20 pérsén pér tàhunnyà di Indonésià," tuturnyà.
Sélàin itu, màyoritàs konsumén rokok sélàin kàtégori rémàjà àdàlàh pàdà golongàn déngàn kéàdààn ékonomi ménéngàh ké bàwàh.
Ià bérpéndàpàt bàhwà hàl itu térjàdi kàrénà ràtà-ràtà konsumén rokok déngàn kéàdààn ékonomi ménéngàh ké àtàs sudàh méngétàhui dàmpàk buruk dàri mérokok.
"Sélàin buruk pàdà késéhàtàn, sécàrà otomàtis jugà bisà ménàmbàh bébàn biàyà késéhàtàn séhinggà oràng kàyà sudàh mémàhàmi màsàlàh ini térkàit déngàn gàyà hidup séhàt," kàtà Hàsbullàh.
Kémudiàn, oràng déngàn ékonomi ménéngàh ké bàwàh kébànyàkàn tidàk békérjà kàntoràn séhinggà késémpàtàn mérokok lébih bésàr.
"Ini mémprihàtinkàn kàrénà konsumsi pàdà rémàjà dàn ràkyàt miskin àkàn téràsà làngsung dàmpàknyà sétélàh 20 tàhun kécànduàn rokok, sàyà kirà sémuà sudàh tàhu àpà bàhàyà mérokok," ujàrnyà.
Dàtà dàri Univérsitàs Indonésià ményàtàkàn sétiàp hàri sékitàr 500 oràng méninggàl dunià di Indonésià déngàn périnciàn dàtà téràkhir jumlàh korbàn làki-làki 100.680 jiwà dàn pérémpuàn 89.580 oràng déngàn totàl 190.260 pér tàhun (2010).
Nàmun, pényébàb kémàtiàn térsébut justru dinikmàti oléh màsyàràkàt luàs tànpà disàdàri, pàdàhàl kéjàdiàn térsébut bisà dibilàng sépérti sénjàtà pémusnàh màssàl yàng légàl. Sénjàtà itu àkràb disébut "rokok". Bàik pérokok àktif màupun pàsif, sàmà-sàmà méndérità.
Fàktà ménunjukkàn trén mérokok màkin méningkàt sétiàp tàhunnyà, sékitàr 20 pérsén térus méningkàt. Séiring déngàn péningkàtàn térsébut bérmunculàn pényàkit yàng éràt dékàt déngàn kémàtiàn.
Pàkàr péngéndàliàn konsumsi témbàkàu Hàsbullàh Thàbràny ményébutkàn sébànyàk 70 pérsén pérokok àktif di Indonésià àdàlàh pàdà kàtégori rémàjà.
"Pérokok màyoritàs àdàlàh rémàjà pàdà usià 16--26 tàhun. Oléh kàrénà itu, mérupàkàn tàrgét dàri konsumsi rokok," kàtà Hàsbullàh.
Ià bérdiskusi téntàng konsumsi rokok yàng màkin méningkàt sétiàp tàhunnyà. Hàl térsébut àkàn bérdàmpàk pàdà késéhàtàn pàdà usià produktif.
"Ménurut dàtà, konsumsi rokok méningkàt sékitàr 20 pérsén pér tàhunnyà di Indonésià," tuturnyà.
Sélàin itu, màyoritàs konsumén rokok sélàin kàtégori rémàjà àdàlàh pàdà golongàn déngàn kéàdààn ékonomi ménéngàh ké bàwàh.
Ià bérpéndàpàt bàhwà hàl itu térjàdi kàrénà ràtà-ràtà konsumén rokok déngàn kéàdààn ékonomi ménéngàh ké àtàs sudàh méngétàhui dàmpàk buruk dàri mérokok.
"Sélàin buruk pàdà késéhàtàn, sécàrà otomàtis jugà bisà ménàmbàh bébàn biàyà késéhàtàn séhinggà oràng kàyà sudàh mémàhàmi màsàlàh ini térkàit déngàn gàyà hidup séhàt," kàtà Hàsbullàh.
Kémudiàn, oràng déngàn ékonomi ménéngàh ké bàwàh kébànyàkàn tidàk békérjà kàntoràn séhinggà késémpàtàn mérokok lébih bésàr.
"Ini mémprihàtinkàn kàrénà konsumsi pàdà rémàjà dàn ràkyàt miskin àkàn téràsà làngsung dàmpàknyà sétélàh 20 tàhun kécànduàn rokok, sàyà kirà sémuà sudàh tàhu àpà bàhàyà mérokok," ujàrnyà.
No comments:
Post a Comment